En relacion ara senténcia deth Tribunau Constitucionau, de 8 de hereuèr de 2018, que declare constitucionaument nulla era paraula “preferent” dera Lei 35/2010 de 1 d’octobre der Occitan, aranés en Aran, quan se referís ar emplec der aranés enes institucions araneses, especiaument en Conselh Generau d’Aran, ena adminstracion locau, enes entitats que’n depenen, enes mejans de comunicacion publica, en ensenhament, ena toponímia, enes relacions dera Generalitat e der Estat damb era Val d’Aran e es aranesi, es principaus institucions e organismes aranesi an manifestat enes darreres ores es sues respòstes.

Entàth Síndic d’Aran, Carlos Barrera “Non deishe d’èster decepcionant qu’un Govèrn d’un estat coma Espanha, ric en cultures e lengües penalise ua lengua minoritària coma era nòsta argumentant que cau garantir per igual er us deth Castelhan. En tot obviar era realitat qu’en aguesti moments er us sociau der aranés ei ath torn deth 30% e qu’eth castelhan eri era lengua de parla majoritària en Aran” e  “Un còp mes patim era manca de sensibilitat e de compromís per part deth Govèrn Centrau entà garantir era pervivénça dera pluralitat lingüística e sustot des lengües minoritaries“.

Eth Conselh Permanent der Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia aranesa dera Lengua occitana demane as institucions catalanes, Generalitat de Catalonha, Parlament e Govèrn, e araneses, Conselh Generau d’Aran, qu’aguesta anullacion der preferéncia lingüistica der aranés servisque de rason e coma motor entà incrementar era preséncia der aranés e era sua potenciacion e promocion talament coma ac prevé era Lei 35/2010 qu’ei en coeréncia damb era volontat de respècte e promocion qu’era Val d’Aran e Catalonha e es sues institucions respectives an mostrat per occitan dera Val d’Aran, enes darrèri 40 ans.

Pera sua part, Unitat d’Aran manifèste eth sòn desacòrd damb era senténcia e considère qu’eth tèrme “d’usatge preferent” non aurie d’èster considerat en detriment dera rèsta de lengües oficiaus, que son clarament predominantes, se non ath contrari.

En aguest sens UA reclame, un còp mès, eth desplegament deth conjunt d’aguestes leis (d’Aran e der aranés) per part dera Generalitat de Catalunya, que son sense aplicar-se de 2015 e 2010 ençà, respectivament e vò hèr especiau incidéncia ena manca de finançament qu’er aranés recep dera Generalitat, qu’actuament compde sonque damb un pressupòst de 60.000€ annaus.

Eth collectiu Lengua Viua manifèste era sua indignacion e defèn que sonque damb er usatge dera nòsta lengua aguesta pòt mantier-se viua. Ei er aranés çò que mos da era nòsta singularitat e riquesa coma pòble. “Qui ten era lengua, ten era clau”.