El Conselh Generau d’Aran ha desistit d’alliberar aquesta tardor quatre exemplars de linx boreal a la Val d’Aran, després de constatar que no hi havia acord per fer-ho amb part dels ramaders de la val.

L’administració aranesa ho ha comunicat ja al ministeri d’Agricultura, responsable d’aquest assaig pioner que tenia com a finalitat controlar la proliferació de guineus i d’altres petits depredadors.

La decisió arriba després de mesos de reunions amb alcaldes i col·lectius de ramaders i caçadors per exposar el projecte i buscar consens al territori.

La proposta del ministeri va ser ben acollida al Conselh Generau d’Aran, que va considerar que aquest depredador podia contribuir a reequilibrar l’ecosistema de la Val. El projecte preveia compensacions en cas d’atacs a bestiar, una comissió de control amb la participació de ramaders i els animals havien de portar localitzadors GPS per retirar-los si ocasionaven danys.

Tanmateix, va despertar l’oposició d’organitzacions agràries com Unió de Pagesos (UP) i de part dels ramaders aranesos, en especial del sector oví, que consideraven que els seus ramats eren els més exposats a predacions. “El projecte tenia un plantejament seriós i rigorós”, va afirmar el sindic d’Aran, Carlos Barrera, que va indicar que la renúncia es va decidir perquè no hi havia consens. “El fet que la Generalitat no hagi resolt en vint anys la convivència amb l’ós penalitza altres iniciatives”, va valorar Barrera, que va descartar que el ministeri prossegueixi endavant amb aquesta iniciativa sense comptar amb la participació del territori.

Els preparatius per alliberar els linxs van coincidir amb la polèmica que va despertar l’estiu passat la reintroducció per part de la Generalitat d’un nou ós, Goiat, a Alt Àneu.

El ministeri d’Agricultura va plantejar posar en marxa a la Val d’Aran un assaig pioner per utilitzar linxs boreals com a mitjà de control de població per als petits depredadors, com seria el cas de les guineus, que no solen ser objectiu dels óssos ni tampoc tenen cap interès per als caçadors. El projecte preveia la compra d’un ramat per reposar ovelles mortes en cas d’atac, així com compensacions econòmiques. La valoració de danys havia d’estar en mans duna comissió mixta de tècnics i ramaders i els linxs no podrien reproduir-se i estarien localitzats mitjançant dispositius GPS.

Si bé l’oposició més gran va procedir dels ramaders, especialment els del sector oví, alguns alcaldes es van mostrar també disconformes amb el projecte per deixar anar linxs.

Font: Diari Segre

Foto:Aran Nau