María Angels Ordax, a prenut possession dera acta de conselhèra deth Conselh Generau d’Aran en inici dera session ordinària deth plen dera institucion aranesa celebrada aué. Ordax, substituís a Luís Carlos Medina, qu’eth passat 4 d’octobre renoncièc ara sua acta de conselhèr per motius estrictaments personaus e professionaus.

Eth plen deth Conselh Generau d’Aran a aprovat entre d’auti ahèrs iniciar es tramits d’ua iniciatiua legislatiua comarcau entath reconeishement des federacions esportiues araneses laguens era Lei der Espòrt de Catalonha.

Cau arrebrembar qu’actuauments era Lei der Espòrt catalan preve sonque ua federacion per modalitat esportiua, ei per açò qu’entà arténher era creacion des federacions esportiues araneses s’a de besonh ua modificacion dera Lei der Espòrt. Aguesta modificacion ei eth motiu d’aguesta iniciatiua legislatiua aprovada aué peth plen deth Conselh Generau.

En aguest sens eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, expliquèc ath finalizar eth plen qu’aguest reconeishement, que contemple era Lei d’Aran, se poderie hèr tanben a trauès d’un informe des servicis juridics deth departament de Presidéncia dera Generalitat entara sua tramitacion mejançant un acòrd de Govèrn basat ena Lei d’Aran que facultarie ath Govèrn dera Generalitat entara creacion des federacions esportiues araneses. Açò permeterie as esportistes aranesi concórrer a trauès des federacions araneses en campionats d’àmbit catalan, en campionats de nivèu estatau jos es federacions catalanes e a nivèu internacionau coma esportistes des federacions espanhòles.

En plen deth Conselh Generau tanben s’a tractat sus era turbelhada dera aigua der arriu Garona motivada per esbauçament deth passat 11 de mai ena ribèra der arriu Valarties.

Cau arrebrembar qu’enes darrèri mesi era turbiditat dera aigua der arriu Garona a estat ua preocupacion entàs aranesi. Eth sindic d’Aran, Carlos Barrera, informèc ath plen deth Conselh Generau des gestions realizades deuant dera CHE (Confederacion Idrografica der Ebre) coma autoritat idraulica dera conca deth Garona, entà amiar a tèrme es trabalhs d’emergéncia que permeten assolidar era zòna der esbauçament e evitar era aportacion de lims enes arrius Valarties e Garona.

Eth plen deth Conselh Generau d’Aran apròve empréner ua iniciatiua legislatiua comarcau entara reconeishença des federacions esportiues araneses

Pendent eth plen, tanben s’a acordat aprigondir ena analisi des causes der esbauçament deth mes de mai, entà disposar des donades objectius que permeten concludir quini sigueren es causes que provoquèren er esbauçament. Er ajuntament de Naut Aran e eth Conselh Generau d’Aran an encargat un projècte entà installar elements de mesura en temps reau que permeteràn disposar des donades de carga d’aigua deth terren, e determinar situacions de possible risc, entà aufrir ua major tranquillitat sustot as vesins e vesies d’Arties.

Eth plen deth Conselh Generau a aprovat per unanimitat era revision dera ordenança fiscau de recuelhuda de lordères. Entàs abitances particulares, er increment dera taxa serà deth 2%. Entà toti es àmbits d’activitat economica, er increment serà deth 10%, en tot compréner qu’aguest increment en tonatge de generacion de residus ven basicaments provocat pes activitats comerciaus e otelères. En aguest punt, e de cara ar an 2019 s’elaborarà un inventari reau de toti es establiments entà arténher un ajust d’aguesta taxa. En aguest sens s’an incorporat convènis fiscaus especifics entà grani productors e s’a creat ua naua taxa especifica entà abitatges destinadi a emplec toristic, que, a efèctes dera taxa, passe a èster ua activitat economica de lotjament.

Aguest increment des taxes ven obligat coma conseqüéncia der increment exponenciau que s’a aplicat as tarcumèrs de tractament de residus. Cau arrebrembar qu’era Val d’Aran gestione es sòns residus en tarcumèr de Fígols, en Tremp. Er increment deth canon a estat d’un 67’75% des der an 2011 ath 2018. Actuauments ei superior eth còst deth tractament des residus qu’eth dera recuelhuda. Eth sindic d’Aran, manifestèc qu’era unica solucion qu’a era Val d’Aran entà contier es còsti dera gestion des residus passe pera concienciacion dera ciutadania e per uns comportaments que tenden ara generacion des minims residus possible. En referéncia ad aguest hèt, eth sindic d’Aran a metut coma exemple era dolenta imatge que genère entath país veir es isles de contienedors entornejadi de residus en moments de maximala afluéncia toristica en Aran.

En aguest sens Frances Boya, d’UA-PSC remerquèc qu’a eth sòn semblar era enterpresa concesionària deth servici de recuelhuda de lordères en Aran non complís damb es besonhs deth país, e apuntèc que çò de melhor serie rescindir amigablament eth contracte. Boya tanben apelèc ara sensibilizacion dera ciutadania, en tot ahíger qu’ei un des grani problèmes que cau resòlver, pr’amor que da fòrça dolenta imatge veir es contienedors a rebosar pes carrèrs. Entà Boya, des de que se privatizèc eth servici ei pejor que quan ac gestionaue dirèctaments eth Conselh Generau.

Fin finau, eth plen deth Conselh Generau d’Aran, a aprovat era incorporacion deth conselhèr d’Agricultura, Ramaderia e Miei Naturau, José Enrique Arró, ara Comission Bilaterau Govèrn dera Generalitat-Conselh Generau d’Aran pera part aranesa.

Esta noticia está disponible en: esEspañol